El Pla Director de la Costa Brava ha estat determinant per frenar l’expansió de gran nombre de noves urbanitzacions al litoral. Ha fet un triatge dels grans espais a protegir, però no de les petites pinedes a primera línia de mar que ara cal preservar per evitar que desapareguin sota el ciment de noves construccions.
El perill: més de 60 pinedes en risc de desaparèixer, on es poden construir més de 1.000 habitatges
Què fa SOS Costa Brava i les seves entitats?
- Fa campanyes de sensibilització amb ciutadans i Ajuntaments.
- Porta els casos per via judicial, si cal, per protegir les pinedes.
- Fa campanyes de comunicació per donar a conèixer que està passant.
Intentarem aturar el creixement urbanístic, i mobilitzar la població en actes informatius i de denúncia. On nosaltres veiem pinedes, altres hi veuen només negoci amb el formigó. Per això diem “Prou Ciment, Més Pinedes”.
Qui pot evitar-ho?
Els ajuntaments
- Revertint la desaparició de pinedes i hàbitats naturals.
- Desclassificant falsos sols urbans, tornant-los a classificar com a sols no urbanitzables.
En un context de crisi climàtica i augment del risc d’incendis és insòlit que es continuï apostant per més construcció en zones forestals.
Cal recuperar el mosaic paisatgístic amb activitats agropecuàries per crear barreres naturals a la propagació del foc, no activitats pròpies d’entorns urbans que obliguin els serveis d’extinció a dispersar-se més en cas de foc.
Per què volem aturar noves construccions?
El ciment provoca la impermeabilització del sòl. La urbanització del territori ha portat una gran pèrdua de les pinedes quedant només vestigis aïllats en algunes clapes litorals rodejades de zones urbanitzades o vies de comunicació viària. Aquest vestigis juguen un paper clau en el cicle de l’aigua i la creació de sòl edàfic. Recarreguen aqüífers i torrents.
Salvar els boscos és sobretot evitar més ciment
Salvar les darreres pinedes a primera línia de mar és sobretot, evitar seguir arrasant la Costa Brava i sobreexplotant els seus recursos. Quan salvem els boscos, a més de salvar la natura, aturem el ciment.
Ens cal salvar i protegir les últimes pinedes que queden fent una gestió integral de la franja litoral, per mantenir i restaurar sistemes fràgils i degradats.
Garantir una millor connectivitat funcional entre ecosistemes dins i fora dels espais Natura 2000, àrees marjalenques, zones sorrenques, àrea marina i rieres.
Les pinedes son reguladores del clima, peces clau en el cicle del carboni
Emmagatzemen el carboni per la fotosíntesi i injecten oxigen a l’atmosfera, garantint el flux d’energia per la cadena tròfica.
Connectivitat biològica
Les pinedes litorals en zones urbanitzades atenuant la fragmentació i barreres en la mobilitat d’espècies. Valor que garanteix la resistència i la resiliència dels ecosistemes. Donant suport a una extensa xarxa de biodiversitat.
El litoral, hàbitat de gran importància ecològica i molt fràgil
El litoral es un espai “frontera” entre el medi marí i el terrestre.
#EstatNatura2020 es presenta com un informe clau per a les polítiques ambientals del país.
Segons l’informe un 65% dels habitats marins i litorals d’interès comunitari es troba en estat de conservació desfavorable.
L’informe conclou “la pressió demogràfica ha comportat la destrucció i deteriorament d’habitats marins i litorals”. La conservació d’aquest vestigis aïllats de pinedes litorals rodejades de zones urbanitzades, és per tant clau, en la conservació d’espècies i hàbitats dels sistemes litorals i marins de la costa Brava.
Ciment o pinedes? Tu decideixes!
Ciment
Impermeabilització.
Producció de CO2.
Barreres – fragmentació.
Deteriorament hàbitats marins i litorals.
Menys diversitat.
Pinedes
Creació de sòl.
Embornal CO2.
Connectivitat.
Suport a la conservació.
Més diversitat.
Les pinedes que volem salvar
A Port d’Aro
Encara queda una pineda espectacular, però té els dies comptats. Si no fem res, ben aviat es convertirà en part de la Marina de Port d’Aro amb 272 amarradors i 403 apartaments a la desembocadura del Ridaura.
Si l’arrasen per ampliar la Marina i les vivendes totes aquestes aus desapareixen.
Per què cal evitar-ho?
Perquè és el darrer pulmó natural de Platja d’Aro La Marina només és viable amb un complex residencial exclusiu i especulatius.
Amb l’ampliació de la Marina augmentarà la salinització de l’aqüífer del Ridaura.
Pineda Bellafosca i Pineda d’en Gori a Palamós
A la cala de la Fosca, encara queda una pineda, tot i que tocada perquè fins no fa gaire era el camping La Fosca, encara estem a temps de salvar-la, però si no fem res, està condemnada a desaparèixer i convertir-se en 12 habitatges unifamiliar i dos blocs d’edificis plurifamiliars amb l’afectació de la pineda i del bosc present a tot l’àmbit.
A la Pineda d’en Gori ja s’han fet dos blocs d’apartaments de luxe, hi ha un risc important que es pugui construir un tercer, el que posa més en risc la supervivència de la pineda.
Aigua Xelida, Mas d’en Llor, el Canadell, Sant Sebastià a Palafrugell
Les cales de Palafrugell amaguen molts dels racons més desitjats de la Costa Brava, la seva bellesa ha representat la seva destrucció. Només queden petits retalls de bosc, considerats falsos urbans que estan en greu risc de convertir-se en xalets, blocs d’apartaments, hotels i nous vials.
Aigua Xelida: En un dels indrets més bells de Catalunya, a tocar de l’Espai Natural Protegit Muntanyes de Begur i amb fortes pendents, volen edificar 33 habitatges de luxe de 300 m2, cadascun d’ells amb piscina privada, afectant 33.000m2 de sòl forestal. Aquest conjunt es veuria des del mar com una gran massa compacte ja que se situa al cim de la muntanya.
Mas d’en Llor: És un paratge natural de suredes i alzinars, però al ser considerat un sòl urbà, està en greu risc de deixar de ser un bosc per convertir-se en un hotel.
El Canadell: Just al mig del Canadell hi ha una pineda privada, el POUM de Palafrugell té previst travessar-la amb un vial innecessari i per a que els propietaris puguin assumir el cost del vial els hi permet construir tota una renglera de cases que sense el vial deixaran de tenir sentit. Fent una modificació del planejament aconseguiríem salvar la pineda, però també la platja del Canadell, perquè sense aportacions de sorra la platja desapareixerà.
Sant Sebastià: Es vol construir la tercera fase d’una urbanització en un terreny no urbanitzat a les muntanyes de Sant Sebastià. Volen construir 48 vivendes. El projecte està al costat d’un Espai d’Interès Natural, la seva construcció serà de gran impacte visual, ambiental i paisatgístic.
Montcal a les muntanyes de Begur
A tocar de Puig Montcal (Begur), l’Ajuntament ha permès el desenvolupament d’un nou projecte urbanístic amb un elevat impacte ambiental i paisatgístic i que suposa donar continuïtat al teixit urbà entre les zones d’Aiguablava, Fornells i Los Olivos.
Tot i tractar-se d’uns terrenys muntanyencs i de tipologia forestal, el POUM de Begur el va classificar com urbanitzable. Un fet que posa encara més en perill els valors naturals i paisatgístics de Begur i de la seva costa. Una àrea d’una bellesa excepcional de la qual actualment només resten petits fragments relictes.
Entre els aspectes més rellevants destaca que més de la meitat del sector, en el que s’està desenvolupant el nou projecte, es superposa àmpliament amb l’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Begur i la Xarxa Natura 2000. Gràcies a la pressió de SOS Costa Brava als tribunals s’ha aconseguit paralitzar les obres d’una nova construcció obra dins de zona EIN i l’Ajuntament ha hagut de modificar el planejament i adaptar-lo a la normativa marcada pel PDU.
Pinedes de la Platja de Pals
A les Pinedes de Pals PDU permet noves macrourbanitzacions a la Platja de Pals amb 500 segones residències a 24 hectàrees de pinedes sobre dunes Hàbitat d’Interès Comunitari Prioritari desclassificant i qualificant-les amb possible recuperació a través del nou POUM quedant exclòs el sector inundable dels Jonquers amb edificis en alçada amb greu impacte sobre les Basses d’en Coll o la pineda sobre duna del Vaixell i Pineda de Pals amb 90 noves segones residències i un potencial de 1900 nous habitatges al municipi.
Les 5 macrourbanitzacions de Rodors 1,2 i 3, Paratge Rodors i Pals Mar previstes a la Platja de Pals ocuparan 24 ha de pineda sobre duna i tenen un impacte devastador irreversible sobre un dels darrers indrets on trobem aquest hàbitat molt fràgil i únic amb flora, fauna i gea excepcional i amenaçada, connector biològic entre el Parc Natural i el PEIN Muntanyes de Begur.
Els Jonquers és una zona inundable molt fràgil on es preveuen grans edificacions amb greu impacte sobre les Basses d’en Coll.
Franja de litoral entre el Far de S’Arenella i Cap de Bol i Roses 2
La construcció d’aquest sector suposaria la consolidació d’un continu urbà entre Llançà i Port de la Selva. A més a més, també és un sector amb un fort risc d’inundació al situar-se a primera línia de mar i entre dues rieres.
La Farella a Llançà
A la pineda de La Farella, rere la platja homònima, l’ajuntament ha proposat un Pla de Millora Urbana (PMU) que preveu desenvolupar l’última pineda del nucli urbà de Llançà i afegir als 2 xalets actuals (pendents de declaració com a BCIL) 4 blocs plurifamiliars amb PB+2, 9,6m d’alçada i un total de 64 habitatges, un nou habitatge unifamiliar i un hotel de 1144m2 i PB+1 a primera línia de mar, suposant una pantalla edificatòria i un continu urbà.
