Aigua Xelida

En un dels indrets més bells de Catalunya, a tocar de l’Espai Natural Protegit Muntanyes de Begur i amb fortes pendents, volen edificar 33 habitatges de luxe de 300 m2, cadascun d’ells amb piscina privada, afectant 33.000m2 de sòl forestal. Aquest conjunt es veuria des del mar com una gran massa compacte  ja que se situa al cim de la muntanya. A més, les cases estarien una al costat de l’altra sense pràcticament cap espai arbrat entremig, destruint el bosc.

Es preveu, a més, la construcció d’un hotel, que se sumaria a la artificialització de l’entorn i a la pressió humana i densificació que comporta. Si la seva capacitat de càrrega com a territori petit i fràgil ja està sobrepassada, amb aquestes actuacions encara seria pitjor. 

La cala d’Aigua Xelida va ser escollida Paisatge Favorit de Catalunya l’any 2009 i té importants elements de gran rellevància geològica com el mirador que rep el mateix nom de la cala i el seu Tafoni l’Ocellot, Sa Roncadora i l’agulla d’Aigua Xelida.   

Aquest projecte urbanístic anomenat Aiguacel prové del franquisme (any 1972), moment en que es va començar a construir  als voltants d’aquest entorn. Només la deixadesa i la connivència de les autoritats amb els promotors i un projecte de país ja insostenible, permeten que s’hi pugui construir fins a l’últim racó.

Al 1972, es declara la zona d’Aigua Xelida Paratge Pintoresc, però al mateix temps la Comissió de belles Arts intervé activament en la concessió de llicències  d’obres. La conflictivitat que això ocasiona augmenta  en la mesura que augmenta la urbanització de l’entorn. Finalment, amb el procés democràtic del país, l’Ajuntament es veu obligat a decretar la suspensió parcial de les llicències.

1979- Amb l’alcalde Joan Rutllant es suspenen les llicències d’obres a l’espera de la revisió del Pla Parcial i mesos després l’alcalde Albert Juanola (CiU, primer Ajuntament democràtic) després de nombroses consultes encarrega la revisió del Pla Parcial “ a fi d’evitar el deteriorament d’aquest paratge, d’indiscutible bellesa natural”

1980- el Projecte de Revisió i Modificació d’Iniciativa Municipal del Pla Parcial d’Aigua Xelida i Cala Nostra, expressa que es va evident la degradació paisatgística de la zona, que el Pla havia estat redactat de forma confusa i contradictòria, que el bosc més poblat del paratge s’ha destruït, etc.

1983- El POUM  contempla aquest terreny com a polígon PA2.1 de la urbanització d’aigua Xelida a Tamariu.

2005- S’aprova el nou POUM. Al desembre s’aprova definitivament el projecte de reparcelació de la UA PA2.1 a la Urbanització d’aigua Xelida. 

2006- Malgrat la presentació de més de 600 al·legacions, s’aprova de manera definitiva el nou POUM

2007- Es fa un recurs d’alçada davant del Conseller de Política Territorial. No hi ha resposta.

2008- l’Ajuntament aprova el projecte d’adequació.

2009- Diverses entitats ecologistes presenten recurs Contenciós Administratiu davant el TSJC ( Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).

2011- El TSJC dicta sentència  contra els acords de la Comissió d’Urbanisme que aprovaven el POUM i declara nul·la de ple dret la seva aprovació.

2013- L’Ajuntament aprova inicialment i presenta un nou POUM. Les entitats ecologistes presenten al·legacions.

2015- S’aprova definitivament el nou POUM. La peça que es vol urbanitzar a Aigua Xelida queda catalogada com a Sòl Urbà no Consolidat 

Al Juliol de 2018, surt a exposició pública l’aprovació inicial del projecte d’urbanització del PAU a 2.1 a Aigua Xelida. No existeix Avaluació d’Impacte Ambiental ni Estudi d’Impacte Paisatgístic, d’obligat compliment.