Amb l’any 2026 ben encetat, SOS Costa Brava presenta un informe dels 10 focus de risc territorial que caldrà seguir de prop durant aquest any per evitar noves pèrdues de natura, paisatge i patrimoni col·lectiu. No es tracta només de projectes urbanístics concrets: hi ha macrooperacions residencials, modificacions de planejament, sentències pendents d’execució i revisions de POUM que poden reactivar edificabilitats heretades de dècades anteriors.
La federació alerta que molts d’aquests processos s’impulsen sobre sòls fràgils, sectors forestals, espais dunars o zones inundables, sovint amb informes desfavorables o incomplint normatives com la Llei de Costes o el Pla Director Urbanístic del Litoral. Per això, SOS Costa Brava exigeix una revisió profunda del model urbanístic de la Costa Brava i una moratòria real sobre el creixement en àrees sensibles.
A continuació, els 10 casos que condicionaran la defensa del litoral aquest 2026, municipi per municipi:
1. Begur – Jardins de Sa Riera Living: un macroprojecte envoltat de controvèrsia jurídica
El projecte de Jardins de Sa Riera Living continua encallat en un contenciós complex, amb múltiples informes i peritatges contradictoris. SOS Costa Brava qüestiona que els terrenys es puguin considerar sòl urbà i denuncia pendents extremes, manca d’accessibilitat, absència d’estudi d’impacte paisatgístic i possibles infraccions de la Llei de Costes per excés de densitat i volumetria per provocar un impacte visual i paisatgístic crític i irreversible. El cas pot marcar un precedent important per a futures urbanitzacions en zones sensibles de Begur i de la Costa Brava.
2. Begur – Revisió del POUM: un procés clau que comença i que SOS Costa Brava seguirà de prop
Begur ha iniciat la revisió integral del seu POUM, un document que encara manté sectors amb pendents extremes, zones forestals classificades com a urbanitzables i un potencial de creixement heretat dels anys vuitanta. SOS Costa Brava ha completat la fase inicial del procés —estudi del planejament vigent i participació pública—, ha fet propostes i suggeriments a l’avanç de POUM i ara resta a l’espera que l’Ajuntament aprovi el document en fase inicial. Quan això passi, la federació presentarà al·legacions per reduir el creixement previst, eliminar sectors inviables i garantir que el nou POUM abandoni definitivament el model expansiu que ha tensionat Begur durant dècades. La Federació s’ha oposat a la urbanització de sectors forestals i amb pendents superiors al 20% entre d’altres, Font de la Salut, Bosc Major – Mas Gispert, Montcal 2, o Aiguafreda i reclamen la seva desclassificació.
3. Cadaqués – Un POUM que reobre la porta al vell urbanisme depredador
El nou POUM de Cadaqués planteja urbanitzar fins a 54 hectàrees i permetre 755 nous habitatges en un municipi ja molt tensionat i ambientalment fràgil. El pla manté sectors en pendent elevat, àrees inundables i espais naturals de gran valor com Sa Guarda o S’Oliguera, i fins i tot proposa traslladar el camp de futbol a Portlligat per edificar l’àmbit actual. SOS Costa Brava i les entitats locals alerten que el document perpetua un model urbanístic obsolet i especulatiu, i han presentat al·legacions per reduir de manera dràstica el creixement previst.
4. Calonge – Collet: una modificació del POUM que dispara el creixement en una zona fràgil
La modificació del POUM per al sector del Collet augmenta el nombre d’habitatges i el sostre edificable, malgrat ser una àrea amb risc d’inundació i un paper clau com a connector natural. SOS Costa Brava denuncia que el planejament no s’ha sotmès a una avaluació ambiental adequada i redueix equipaments públics, mentre incrementa la pressió residencial en un entorn paisatgísticament molt sensible. Les al·legacions presentades alerten que el projecte consolida un model d’expansió incompatible amb la sostenibilitat del municipi: l’execució comportarà la construcció de 486 nous habitatges, incrementant el planejament vigent amb 119 habitatges més en relació als 367 ja previstos
5. Llançà – Super Fener i PE2 Roses: dos fronts que amenacen el litoral nord i exigeixen una revisió urgent del planejament
Llançà afronta dos dels focus més crítics del 2026: Super Fener i PE2 Roses, exemples d’un planejament obsolet i d’una pressió urbanística incompatible amb el litoral nord. Super Fener, que preveu un total de 94 habitatges nous, s’ha reactivat de manera irregular amb una actualització del projecte del 2013 sense el procediment legal exigible. SOS Costa Brava hi ha interposat un recurs contenciós i alerta que el sector, situat prop del Parc Natural del Cap de Creus i amb forts pendents, no pot assumir una nova urbanització. Paral·lelament, PE2 Roses podria generar un continu urbà entre Llançà i el Port de la Selva en un espai que el Pla Director Urbanístic obligava a preservar: el 69% del sector és dins la servitud de Costes i presenta un elevat valor ecològic. SOS Costa Brava i IAEDEN han presentat al·legacions per manca d’avaluació ambiental, classificació indeguda del sòl i absència de participació ciutadana. Aquests dos casos evidencien la necessitat urgent de revisar el planejament municipal de Llançà i aturar noves transformacions del litoral.
6. Llançà – La Farella: un contenciós contra 5 blocs en l’última pineda litoral del nucli urbà
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit el recurs contenciós interposat per SOS Costa Brava i IAEDEN contra el PMU de la Farella, que preveu 5 blocs plurifamiliars amb 62 habitatges i possibles usos hotelers a primera línia de mar, en plena darrera pineda litoral de Llançà. El projecte, aprovat sense avaluació ambiental, afecta 1,5 hectàrees d’hàbitat d’interès comunitari i manté un impacte paisatgístic molt elevat, tot i que va ser rebaixat gràcies a la pressió ciutadana i les al·legacions de les entitats. Tant SOS Costa Brava com IAEDEN alerten que el POUM de Llançà —antic, no adaptat al Pla Director del Litoral i mai sotmès a avaluació ambiental— està permetent una dinàmica urbanística expansiva incompatible amb la capacitat del territori, i confien que el recurs permeti revertir aquesta operació, símbol del model insostenible que amenaça el litoral nord.
7. Lloret de Mar – Mont Lloret: una urbanització desmesurada en un vessant forestal
La modificació del POUM que pretén urbanitzar Mont Lloret permetria construir 662 habitatges en un vessant de 52 hectàrees íntegrament forestals, amb pendents superiors al 20% en gairebé tot el sector. SOS Costa Brava i SOS Lloret alerten que el projecte incompleix el Pla Director del Litoral, vulnera la Llei Forestal i no disposa d’avaluació ambiental ni d’estudis hidrològics, tot i l’alt risc d’erosió i impacte paisatgístic. L’actuació asfaltaria més de 9 hectàrees de vials i destruiria un connector ecològic essencial. Les entitats defensen que el planejament vigent no consolida drets urbanístics i que el sector pot —i hauria de— ser desclassificat sense costos per al municipi.
8. Palafrugell – Camí de Ronda a Cap Roig: un projecte incomplet que evita afrontar els murs il·legals del Golfet
El projecte per condicionar el tram del Camí de Ronda a Cap Roig presenta mancances greus: no analitza alternatives, no incorpora estudis d’impacte ni d’integració paisatgística i no compleix els requisits per actuar en sòl no urbanitzable. SOS Costa Brava i les entitats locals denuncien que el document esquiva l’obligació d’enderrocar els murs il·legals del macroxalet del Golfet —una sentència ferma— i podria acabar consolidant aquest impacte sobre el litoral. Les al·legacions reclamen un traçat més proper al mar, la restauració dels accessos i una intervenció mínima. Si el projecte serveix per evitar executar la sentència, podria ser anul·lat.
9. Port de la Selva – Cap de Bol i S’Arenella: un intent de reactivar un sector que el PDU ja obligava a preservar
La modificació del POUM per urbanitzar Cap de Bol i S’Arenella vulnera les directrius de Paisatge del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines que ordenen evitar la creació d’un continu urbà a la façana costanera de Llançà a Port de la Selva, en preveure 16 xalets a Cap de Bol i 24 a s’Arnella. Aquesta actuació urbanística, juntament amb la de Roses 2 de Llançà, malmetrà la primera línia de mar encara prou conservada. Tot i això, l’Ajuntament de Port de la Selva planteja nous vials i edificacions en un àmbit de gran valor ecològic, amb pendents fortes i funcions de connector natural. SOS Costa Brava ha presentat al·legacions perquè el projecte manca d’avaluació ambiental i pot malmetre elements patrimonials com murs i un pont de pedra seca. Les entitats rebutgen la reclassificació i reclamen preservar el sector intacte, tal com exigeix la normativa.
10. Pals – Un POUM en fase inicial que pot reactivar fins a 1.815 nous habitatges i 6 nous complexos hotelers
El nou POUM de Pals continua plantejant creixements urbanístics molt superiors a les necessitats reals del municipi i afecta sòls inundables, connectors ecològics i hàbitats d’interès comunitari, especialment a la platja de Pals, als àmbits de Rodors, Interpals i el PAU dels Jonquers. Davant d’aquest model expansiu i ambientalment insostenible, SOS Costa Brava ja ha presentat al·legacions formalment, denunciant irregularitats en el procediment, la manca d’un Avanç de Pla i d’alternatives reals, un estudi d’inundabilitat insuficient i la previsió d’un vial nord que fragmentaria el connector ecològic BE05. L’entitat reclama aturar i reformular el planejament per garantir un futur urbanístic respectuós amb el territori i optar per un POUM amb menor creixement. Les Entitats consideren total i absolutament desproporcionat les previsions de 1.815 habitatges nous i 6 complexes hotelers.
