La Costa Brava acull alguns dels espais naturals més emblemàtics de Catalunya. Tot i les figures de protecció existents, molts d’aquests paratges estan en perill per manca de gestió, urbanització, massificació i degradació ambiental. La federació de SOS Costa Brava ha elaborat una diagnosi exhaustiva que analitza l’estat real dels espais de la Xarxa Natura 2000 i els PEIN del litoral gironí: un informe clau per qui vulgui entendre què està passant i què cal fer per conservar els espais naturals protegits de la Costa Brava. A partir d’avui ja es pot descarregar l’informe complet aquí. A més també es pot visualitzar aquí el vídeo de la presentació a Girona.
Va ser el passat divendres 21 de novembre a l’Auditori Josep Irla de Girona quan es va presentar públicament l’estudi, elaborat per l’expert Albert Albertí i que avalua l’estat administratiu, la planificació i la protecció efectiva dels nou grans espais naturals del litoral gironí —des de l’Albera fins a les Cadiretes. Un treball rigorós que posa llum a les mancances estructurals i proposa accions per revertir la situació.
L’estudi revisa els espais següents: Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Muntanyes de l’Albera, Albera Marítima, Muntanyes de Begur, Castell–Cap Roig, Massís de les Gavarres, Montgrí–Medes–Baix Ter i Cadiretes. Tot i ser àmbits d’altíssim valor ecològic i paisatgístic, només cinc d’aquests nou espais disposen avui d’una delimitació definitiva. Les mancances són especialment greus pel que fa als instruments obligats de planificació i gestió: només dos espais compten amb Pla Especial de Protecció (Cap de Creus i Castell–Cap Roig, alhora que Gavarres compta amb normes especials), de manera que la majoria continuen sense aquest instrument essencial. Pel que fa al Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), només les Illes Medes i el Cap de Dreus en disposen d’un d’aprovat. La resta d’espais Natura 2000 i PEIN continuen sense aquest instrument essencial.
Un dels casos més alarmants és el de les Muntanyes de Begur, incloses al PEIN l’any 1992 i que, 33 anys després, no disposen de cap element de protecció efectiva: no tenen Pla Especial ni PRUG, no compten amb un òrgan gestor, no tenen pressupost assignat i, fins i tot, manquen de delimitació definitiva. Aquesta desprotecció sostinguda en el temps explica les múltiples afectacions urbanístiques i amenaces que aquest espai ha patit les darreres dècades.
L’estudi també recull els principals impactes que amenacen aquests espais: la sobrefreqüentació turística, el fondeig incontrolat sobre praderies de posidònia, la proliferació d’espècies invasores, les activitats extractives dins o prop dels límits dels espais protegits i la fragmentació causada per urbanitzacions i infraestructures. Segons SOS Costa Brava, aquesta combinació de pressions posa en risc la biodiversitat i l’autenticitat dels paratges naturals més emblemàtics de la Costa Brava.
L’informe proposa mesures estructurades en tres escenaris (mínim, mitjà i màxim) i defensa que la millora de la gestió és perfectament assumible, tant tècnicament com econòmicament. Entre les actuacions prioritàries, SOS Costa Brava destaca la necessitat d’ampliar l’àmbit protegit per garantir la connectivitat ecològica entre espais Natura 2000 del litoral gironí, així com completar els instruments pendents de planificació i dotar els espais d’òrgans gestors i pressupostos reals. Sense aquestes eines, adverteixen, els espais protegits no poden complir la seva funció. Durant l’acte també es va abordar el règim jurídic d’aquests espais i les demandes que SOS Costa Brava traslladarà a les administracions.
La federació va presentar igualment les accions que emprendrà a partir d’ara per revertir les mancances detectades i promoure un model de protecció alineat amb els estàndards europeus. SOS Costa Brava considera que la diagnosi és una crida urgent a l’acció. El futur dels espais naturals de la Costa Brava —un dels darrers reductes de naturalesa mediterrània ben conservada— depèn de les decisions que es prenguin ara. L’entitat fa una apel·lació directa a la Generalitat perquè assumeixi les seves responsabilitats en matèria de conservació i posi en marxa, de manera immediata, el conjunt de mesures proposades a l’informe.
