SOS Costa Brava reclama preservar el patrimoni natural i històric de Ràdio Liberty

Ràdio Liberty necessita restaurar les instal·lacions i restes arqueològiques, així com renaturalitzar zones lliures de trepig i vigilades, ja que acull espècies molt singulars, amenaçades o en perill d’extinció. La recuperació del patrimoni natural i històric va ser un dels clams de l’acte de protesta organitzat per SOS Costa Brava i altres entitats com el Cercle Català d’Història, Gent del Ter, Amics de l’Unesco, la Comissió de la Dignitat i Salvem la Platja de Pals, que el passat 21 d’abril va reunir a més d’un centenar de veïns i activistes a les instal·lacions de Pals per tal de reclamar finançament i que s’hi efectuï una actuació de rehabilitació urgent, a més de criticar l’estat de degradació i abandonament que pateix el complex, des del seu abandonament el 2006. 

L’acte de protesta també va incloure una biomarató participativa per tal de divulgar la riquesa del patrimoni natural i la biodiversitat, organitzada per l’Empordà iNat-IAEDEN i Salvem la Platja de Pals, amb experts de diferents camps que fotografiaven i identificaven espècies pujant-les amb l’aplicació iNaturalist, amb més de 350 observacions de gairebé 200 espècies diferents de fauna i flora local i 125 identificacions, algunes tant poc comunes com l’escarabat de colors metal·litzats Anthaxia parallela, el petit i raríssim Cleonymus, el dípter d’ulls acolorits Metedera aglaops, el coleòpter de grans mandíbules exclusiu d’ambients dunars Scarites buparius, la petita aranya euroasiàtica Talavera aequipes amb poquíssimes cites peninsulars que passa l’hivern dins les closques buides de cargols, l’escorpí Buthus Pyrenaeus, l’aranya cranc de tubercle Tmarus staintoni,  així com una flora única adaptada a les dunes o el liquen Ramalina pusilla inclós a la llista vermella de Catalunya.

Eduard Filella, membre de la Societat Catalana d’Herpetologia, creu que amb la recuperació dels tres punts d’aigua i els aiguamolls dessecats a Ràdio Liberty durant l’ocupació americana retornarien moltes aus migratòries i amfibis desapareguts amb poblacions quasi extingides a la zona com el gripau d’esperons Pelobates cultripes. Alhora, es va comprovar que a les dunes embrionàries es manté una de les comunitats més importants de la península de sargantana cendrosa que, a la zona més a l’interior de pineda sobre duna, conviu amb la sargantana cuallarga, la sargantana bruna, la granota pintada i depredadors naturals com la serp verda.

Aquesta manca d’inversió i vigilància ha provocat importants danys al patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural durant els darrers anys. Pau Bosch, president de Salvem la Platja de Pals i vicepresident de SOS Costa Brava, adverteix que «la sargantana cendrosa és una espècie amenaçada per diferents causes com la manca de vigilància, que fa que els visitants entrin a les zones abalisades lliures de trepig, una important colònia de gats que ja ha arribat a les dunes, la no recollida d’excrements de gossos amb antiparasitaris amb efectes nocius per la biodiversitat i les zones d’ombra provocades per l’excesiu creixement de pins a les dunes embrionàries, motiu pel qual aquest hivern el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter va retirar algun arbust que començava a créixer en aquest hàbitat».

El Parc Natural, juntament amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, enguany han concedit la Beca Joan Torró i Cabratosa a l’herpetòleg Fèlix Amat, expert en lacèrtids i altra herpetofauna, que farà un estudi de l’ecologia i un cens amb la metodologia de captura i recaptura. En aquesta línia, fa dos anys es va dur a terme el Distance, un programa estadístic de cens visual promogut pel Parc Natural que no implica captures i compta els exemplars observats en una franja predetermina durant un itinerari de cens. Aquests censos aporten informació robusta estadísticament per saber l’evolució de la població d’aquesta sargantana al Parc Natural. És per això que la federació SOS Costa Brava, a més de reclamar la rehabilitació del patrimoni històric i arqueològic de Ràdio Liberty, vol posar de manifest la urgència en la recuperació del patrimoni natural i els aiguamolls al recinte i la seva vigilància.

Altres continguts de SOS Costa Brava