Un centenar de persones es concentren a Ràdio Liberty per reclamar-ne la preservació del patrimoni natural, històric i arqueològic

Un centenar d’ecologistes s’han concentrat aquest matí de diumenge davant les instal·lacions de Ràdio Liberty a Pals per reclamar que s’hi efectuï una actuació de rehabilitació urgent, criticant l’estat de degradació i abandonament que pateix el complex, des que els Estats Units el van desmantellar el 2006. Han denunciat que s’està incomplint el conveni de gestió, restauració i manteniment, acordat entre el Ministeri de Transició Ecològica i la Generalitat el 2007, i que aquesta deixadesa posa en perill el patrimoni natural i cultural de l’espai. Per tot això, demanen mesures de control de l’accés per evitar que la gent hi circuli lliurement i inversió per crear-hi un centre d’interpretació de la Guerra Freda.

Abans de  fer la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el PSC van tancar un acord per uns pressupostos que novament no destinaven ni un sol euro a la preservació del patrimoni natural, històric i arqueològic de Radio Liberty. El nou cicle electoral reobre ara un bri d’esperança per tal d’obtenir inversió per aquest complex. I és que, malgrat el Ministeri i la Generalitat de Catalunya van acordar un conveni de gestió, restauració i manteniment del complex de Radio Liberty, des del desmantellament de les antenes el 22 de març de 2006 i amb la fi de la vigilància per part del Ministeri per la Transició Ecològica dos anys després, l’antiga estació creada pels Estats Units el 1959 durant la Guerra Freda i que emitia per més de 70 milions de persones (convertint-se en la més escoltada al món) ha estat abandonada per part de les administracionsi vandalitzada.  

L’objectiu de la concentració: reclamar una actuació urgent per a la recuperació immediata del patrimoni arqueològic, arquitectònic, històric i natural, dels hàbitats dunars i aiguamolls, la preservació de la fauna i flora en perill d’extinció com l’Stachys marítima i el corriol camanegre, del jaciment arqueològic de la vila marinera dels s. XIII al XVIII i del patrimoni arquitectònic contemporani excepcional de l’arquitecte Agustí Borrell Sensat, tot per impulsar la creació d’un centre d’interpretació sobre l’àbitat etnològic i humà dels pescadors de Pals, Ràdio Liberty, la Guerra Freda i el Parc Natural. Sense anar més lluny, segons membres de la Societat Catalana d’Herpetologia l’entorn acull una de les comunitats de sargantana cendrosa més importants de Catalunya i va desapareixent dia a dia.

Era el 13 de juliol de 2020 quan el Parlament de Catalunya va aprovar una Resolució que descartava el projecte Aqvam com a possibilitat per aquests terrenys i que s’instava a les diferents administracions d’acord amb el conveni signat, a desenvolupar projectes compatibles amb els valors culturals i mediambientals. El 16 de novembre de 2022, de nou el Parlament va aprovar una Resolució en la que es reclama a la Generalitat i l’Estat preservar de qualsevol enderroc el patrimoni arqueològic i arquitectònic de Radio Liberty i acordar un projecte de memòria històrica medieval i contemporània ben encaixat en aquest entorn natural. La Federació SOS Costa Brava i Salvem la Platja de Pals veuen com una oportunitat la darrera Resolució que va ser aprovada per la majoria de forces polítiques i cap vot en contra:  tot i els anys de retard, defensen que és el moment d’actuar aprofitant el consens polític. Si bé els 330.612 m2 de Ràdio Liberty han protegit les dunes d’una hipotètica i probable macrourbanització, a dia d’avui el patrimoni natural i cultural estan en perill dins un parc natural que està acreditat amb carta Europea de Turisme Sostenible.

La necessitat d’una actuació urgent

SOS Costa Brava i Salvem la Platja de Pals alerten del mal estat de l’àrea de Ràdio Liberty a causa de l’abandonament que ha patit els darrers anys, una situació que és alarmant. Per això defensen que la situació obliga a una primera fase d’actuació urgent per part de les administracions i en especial del Departament de Cultura de la Generalitat i del seu propietari, el Ministeri de Transició, fent necessari implementar mesures de vigilància i control d’accés pel risc que suposa la pèrdua dels valors ambientals i patrimonials a protegir, aquests darrers amb proteccions BCIN i BCIL.

Segons el protocol d’actuació acordat entre el Ministeri i la Generalitat de Catalunya (publicat al BOE núm. 67, de 19 de març de 2007), la Generalitat i en especial els Departaments de Cultura i Acció Climàtica haurien d’haver gestionat i preservat el jaciment arqueològic, el patrimoni arquitectònic i els hàbitats dunars de forma coordinada amb el Ministeri per preservar-ne els valors naturals i històrics. L’actuació hauria de garantir un accés públic racional, vigilat i ordenat que resultés compatible amb la seva conservació, amb la creació de nous itineraris delimitats i punts d’observació, així com la recuperació dels dos aiguamolls assecats durant l’època americana. Alhora, el Ministeri de Medi Ambient s’hauria d’haver compromès a fer les actuacions i inversions necessàries per a l’adequat tractament ambiental a fi de garantir l’òptima conservació de l’espai i els seus edificis.

Així, SOS Costa Brava i Salvem la Platja de Pals, demanen també a la Direcció dels Serveis Territorials de Cultura de Girona que s’impliqui de forma activa per tal de rehabilitar i conservar les edificacions i convertir-les en un nou centre d’interpretació de la Guerra Freda, així com els hàbitats existents d’interès comunitari prioritari, molt rars i amenaçats. La reclamació aposta per mantenir l’edificació central de les antigues oficines de Ràdio Liberty i crear un centre d’interpretació que expliqui la fauna i flora del Parc Natural, així com la història de Ràdio Liberty i la Guerra Freda més recent i els jaciments arqueològics de la vila marinera i la Torre Mora a la Platja de Pals. «Estem a favor de promoure l’estudi i la protecció de la natura, els valors geològics i el medi ambient de la Platja de Pals i el Parc Natural, així com la importància històrica i tecnològica d’aquest espai únic i diacrònic en el temps que va des de l’edat mitjana fins la Guerra Freda», clouen les entitats ecologistes.

Altres continguts de SOS Costa Brava