SOS Costa Brava denuncia que la nova cartografia de fanerògames marines FANCAT suposa un greu retrocés en la protecció i regeneració d’aquests hàbitats clau del litoral. La federació alerta que aquesta actualització es produeix just en el moment en què l’Estat ha aprovat el Real Decreto 191/2026 per reforçar la protecció dels hàbitats d’interès comunitari, com la Posidònia oceànica, en compliment de la normativa internacional.
La cartografia FANCAT havia esdevingut una eina clau, àmpliament utilitzada els darrers estius, per localitzar les praderies i prevenir l’impacte del fondeig sobre aquests ecosistemes altament vulnerables. No obstant això, després de comparar la nova versió amb l’anterior, SOS Costa Brava ha detectat diferències substancials que comporten un clar retrocés en la seva capacitat efectiva de protecció.
Entre els principals canvis, l’entitat destaca la desaparició cartogràfica de praderies i petits relictes de posidònia, que deixen de ser visibles i, per tant, queden exposats a impactes que en comprometen la regeneració. SOS Costa Brava recorda que l’absència de detecció no implica absència real, i que aquestes clapes poden actuar com a nuclis de recuperació de l’hàbitat.
També es denuncia l’eliminació de les zones d’envolvent, una capa fonamental que integrava dins la praderia les clapes i cicatrius derivades de dècades d’impacte antròpic i que ampliava de forma prudent el perímetre de protecció. Aquesta actualització substitueix un model basat en el principi de precaució per un model estrictament descriptiu, que no té en compte la dinàmica ecològica ni el potencial de regeneració de les praderies. Amb aquesta nova cartografia, molt més fragmentada i sense aquestes zones d’envolvent, es genera un escenari preocupant en què milers d’embarcacions podran fondejar damunt de clapes i zones de regeneració o massa a prop dels límits de la praderia, afectant-ne la integritat i la capacitat d’expansió.
A més, SOS Costa Brava alerta que aquesta nova delimitació dificulta la tasca de vigilància i sanció, ja que complica la prova de si una embarcació està afectant directament la praderia o les zones de potencial regeneració. L’entitat assenyala que no es coneixen els motius d’aquest canvi de criteri, però considera evident que en redueix l’eficàcia protectora i beneficia aquells qui volen continuar fondejant sense restriccions, en detriment de la conservació del patrimoni natural.
En un context de crisi climàtica i de pèrdua accelerada de biodiversitat, SOS Costa Brava recorda que la protecció de les fanerògames marines —clau per a la captura de carboni, la biodiversitat i l’estabilitat del litoral— s’hauria de reforçar, no debilitar. Per aquest motiu, l’entitat reclama la revisió immediata de la cartografia FANCAT per recuperar un enfocament basat en el principi de precaució i la realitat ecològica de les praderies; la reincorporació de les zones d’envolvent; la inclusió de clapes i relictes com a elements protegits; l’obligatorietat d’ús de la cartografia; l’augment dels recursos de vigilància i control; i un sistema sancionador més àgil i efectiu que incorpori el principi de presumpció de dany.
