Amb motiu del Dia de la Terra, us presentem el balanç del nostre primer any com a Federació SOS Costa Brava.
Durant aquest període, hem duplicat els esforços de defensa de la Costa Brava, arribant a la xifra de 38 casos denunciats, duplicant els del 2020, i hem crescut en el nombre d’entitats adherides fins a les 25.
En aquest sentit, hem aconseguit salvar totalment o parcialment un 45% dels espais en perill.
El Baix Empordà en greu perill
Begur és l’epicentre del tsunami urbanístic que amenaça la Costa Brava, amb casos tant greus com el mausoleu de formigó per a 52 cases adossades dels Jardins de sa Riera, la urbanització de 24 xalets de l’antiga pedrera s’Antiga, la construcció d’una dotzena d’habitatges en ple PEIN al Puig Montcal o el macro-xalet de Port des Pi.
També és molt preocupant la situació a Palamós, amb l’aixecament de 2 blocs per a 48 apartaments a la Pineda d’en Gori i l’amenaça imminent d’un tercer bloc per a 24 immobles més, i la construcció de 43 pisos i 12 xalets al sector de l’antic càmping Bellafosca.
Palafrugell amb 6 fronts oberts és un dels altres pols d’emergència urbanística del litoral, entre els quals al destacar el macro-xalet del Golfet i el Pla Especial Urbanístic del Castell Cap Roig, ambdós als tribunals, als quals se suma la recent reactivació de la urbanització Aiguacel a Aiguaxelida, amb un nou projecte per a 11 parcel·les unifamiliars i 4 bifamiliars.
Tant Palamós com Palafrugell són dos dels municipis que el Pla Director Urbanístic de Revisió dels Sòls No Sostenibles del Litoral Gironí va optar per no revisar. Vist el nombre i característiques dels casos que afecten aquestes poblacions, es ratifica la nostra afirmació que el Pla Director ha estat un pas endavant en la preservació de la Costa Brava, però insuficient.
Prou Ciment, Més Pinedes
En la mateixa línia, la campanya “Prou Ciment, Més Pinedes” engegada la primavera de 2021, denunciava que malgrat el Pla Director de la Costa Brava hi ha més de 60 pinedes, retalls de bosc i espais lliures en risc de desaparèixer, on es poden construir més de 1.000 habitatges.
En reacció a la situació, s’han efectuat accions sobre el terreny en les zones afectades, com la Farella a Llançà, platja de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols, cala Canyet a Santa Cristina d’Aro, als penya-segats de Punta Brava a Sant Feliu de Guíxols, a Calonge, o a la pineda del Port d’Aro a Castell-Platja d’Aro.
En quant a grans infraestructures, hem seguit amb l’oposició al projecte d’autopista de la Costa Brava i hem aconseguit aturar els trams de la Costa Brava centre (C-31 al Baix Ter) i Costa Brava sud (prolongació de la C32). Considerem prioritària la millora de l’entramat existent de carreteres que uneixen els nostres municipis i un salt en la inversió en transport públic en consonància amb la lluita per aturar la crisi climàtica.
En aquest sentit, emergeixen com a nous casos a denunciar i aturar les ampliacions del Port de Palamós i de l’aeroport Girona-Costa Brava que no tenen cap justificació ambiental ni turística, tenint en compte les emissions d’efecte hivernacle, la contaminació atmosfèrica i visual que ocasionen els creuers, i la sobrepressió que ja pateix la Costa Brava en temporada alta.
SOS Costa Brava en creixement
Arribem al Dia de la Terra de 2022 amb 3 noves entitats membres, la Junta d’Arbres de Calonge, la cooperativa la Manduca de Sant Feliu de Guíxols, i l’AAVV Els Griells (l’Estartit).
A més a més, durant el 2021 hem aconseguit recaptar 24.000 € en donatius, quotes, premis i col·laboracions, per fer front als costos de les campanyes i els judicis. Aquestes aportacions es destinen íntegrament a la defensa del litoral gironí, ja sigui via al·legacions als procediments administratius, a recursos judicials en curs, o a campanyes de difusió.
Des del 2018, hem aconseguit aturar més de 15.000 habitatges i això és gràcies a les aportacions de centenars de persones compromeses amb la Costa Brava.
